L’èxit al Lliure de l’adaptació teatral de la novel·la de Javier Cercas ‘Anatomía de un instante, reeditada arran del 40è aniversari del cop d’Estat de 1981, així com totes les polèmiques polítiques suscitades amb motiu d’aquesta commemoració, demostra que, com ha dit el director del muntatge, Àlex Rigola, la importància del 23-F és que ens «continua parlant d’avui». Té molt valor que en un moment en què la figura de Joan Carles és a la picota per la seva falta d’exemplaritat amb els diners, s’abordi un text que fa caure teories conspiranoiques i reconeix al rei emèrit el seu paper com la figura clau que va aturar el cop. Més mèrit té fer-ho des de Catalunya, on assistim diàriament a una campanya antimonàrquica creuada entre independentistes i podemites per qualsevol motiu. L’últim exemple que posa de manifest fins a quin punt la crítica està completament desencadenada, és el boicot a l’homenatge a Clara Campoamor, impulsora del vot femení, perquè el presidia la reina Letícia, representant, en paraules de Gabriel Rufián, d’una institució que va qualificar, a més dels habituals insults de «corrupta, antidemocràtica i reaccionària», d’«antifeminista». El portaveu d’ERC no es devia adonar que la futura reina d’Espanya és la princesa Leonor.