Com tanta gent, de fet com tota, jo també tenia el Vivales Puigdemont per un covard. Això de muntar una revolució i a la primera plantofada fugir sense mirar enrere, no té precedents. Fontanarrosa té un conte sobre un boxejador al qual anomenaven ‘Terremoto’ Vega, tot i que no perquè causés estralls en els rivals sinó perquè tremolava cada vegada que pujava al quadrilàter. Si l’1-O passa a la història, serà per les tremolors de 5,7 en l’escala Richter que es deixaven sentir a tots els pobles pels quals passava el cotxe que portava amagat el Vivales en direcció a qui sap on, però lluny de Catalunya i de la Guàrdia Civil. Tal és la imatge que ha llegat. Ara bé, seguint-lo a Twitter –la seva única funció com a president de la ‘republiqueta’ virtual és escriure en aquesta xarxa– he comprès que el meu judici sobre ell era precipitat, erroni i injust. Aquest home està fet de la pasta dels herois, i no només perquè comparteixi sostre amb el pianista Comín.