Toni Cantó. L’actor i el seu personatge

‘7 vidas’ va durar set anys. Va ser la primera comèdia de situació i un gran èxit de Telecinco. En la trama, David Pérez es recuperava d’un coma que l’havia tingut 18 anys fora de joc. Al despertar anava descobrint un món sorprenent que li era desconegut. Circumstàncies divertides que els excel·lents guionistes aprofitaven per crear situacions còmiques il·lustrades amb frases enginyoses i rematades amb sentències contundents remarcades per rialles i aplaudiments del públic. Com les que deixava anar la Sole, encarnada per l’excel·lentAmparo Baró. Una dona de caràcter, d’esquerres i frustrada, crítica, rondinaire però àcidament jocosa que lamentava: «He tingut un malson. He somiat que amb Franco vivíem millor». O reconeixia: «Si alguna cosa ens ha ensenyat Gran Hermano és que cal ser molt selectiu amb la gent que fiques a casa». Fina ironia per a un espectador intel·ligent que li va agrair celebrant més de 200 capítols. En un d’ells, Carlota (Blanca Portillo), davant la ingenuïtat de David, li recomana: «Tu no canviïs mai, carinyo. Continua sent sempre com ets». A la qual cosa el ressuscitat respon per a si mateix amb un esbós de somriure: «Bé, ni remordiments ni mala consciència». S’atura un instant, recapacita, i en un to més seriós planteja: «M’hauria de dedicar a la política». Vint anys després, les xarxes, sempre atentes, han recuperat aquell moment per traduir la frase com a profecia, dibuixar el perfil d’aquell comediant convertit en inquiet polític i ironitzar amb la disfressa de camaleó que va utilitzar al programa ‘Mask Singer’ d’Antena 3 sota la qual va cantar. Antonio (Toni) Cantó García del Moral (València, 14 de gener de 1965) era l’actor que va veure complert el destí del seu personatge de dues temporades. Després d’un llarg recorregut artístic i mediàtic, va entrar en política amb Ciutadans el 2006. Un any després va voler ser regidor per Veïns per Torrelodones. Es va quedar a un pas. Va saltar a la UPD de Rosa Díez, que el va introduir en el Congrés. I es va fer notar. Com a portaveu i martell d’heretges contra nacionalismes i corrupció i en defensa dels toros i la unitat d’Espanya, que no és poc. Va discrepar i va renunciar tant a l’escó com a la seva candidatura a president de la Generalitat valenciana. En revenja, va voler renovar el partit, va perdre i va tornar on tot havia començat. Pas cuinat directament amb Albert Rivera com, pel que sembla, ha fet ara amb Pablo Casado per batejar-se com a popular. I, tot i que el Tribunal Constitucional li hagi tancat la porta de l’Assemblea de Madrid per un padró tardà, segur que el seu repertori donarà per a més. La seva frustrada aposta per acompanyar Isabel Díaz Ayuso li deu haver recordat el disgust dels actors quan els rebutgen per un paper que consideren adequat després d’un càsting que valoren satisfactori. Per això aprenen que els intèrprets no sempre arriben als papers que persegueixen. Però hi insisteixen. I Toni Cantó sap que la política, tot i que se la relacioni i tingui molt de representació, no respon ni als cànons de l’escena ni als criteris de l’art. Home de vida agitada també en l’àmbit personal, avui encarna la imatge dels principis adaptables de Groucho Marx i la definició d’actor de Vittorio Gassman: algú que ofereix la mentida de manera tan real que tots en participen.

L’actor i el seu personatge

Toni Cantó encarna la imatge dels principis adaptables de Groucho Marx i la definició d’intèrpret de Vittorio Gassman: algú que ofereix la mentida de manera tan real que tots en participen

El més llegit