Autoritarisme a l’ombra de la Covid

La pandèmia del coronavirus ha implicat un deteriorament de la democràcia a la Unió Europea (UE), detalla l’informe UE 2020: exigir democràcia, que acaba de publicar Civil Liberties Union for Europe. El deteriorament no només afecta els països més autoritaris (Hongria i Polònia) i els estats amb dèficits democràtics (Bulgària, Romania, Eslovènia), sinó també a Europa Occidental. La llibertat de premsa a la UE està en retrocés en cada vegada més països, amb assetjament i violència contra els periodistes i lleis restrictives, adverteix Reporters sense Fronteres en un altre informe. La violència de la policia i dels manifestants contra els periodistes és un fenomen a l’alça, com mostren Alemanya, França, Itàlia i Espanya. La Comissió de Venècia del Consell d’Europa, que supervisa el funcionament de la democràcia, va instar al març el Govern espanyol a modificar la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, per danyar la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació i de privacitat, així com per facilitar abusos policials, per deixar indefens el ciutadà i per intimidar amb sancions desmesurades. La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, també va criticar en una altra carta al març els articles del Codi Penal espanyol que penalitzen l’exercici de la llibertat d’expressió i les condemnes dels tribunals espanyols, que es neguen a respectar la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i les seves reiterades sentències contra Espanya. Des d’Hongria a Alemanya «La democràcia i l’Estat de Dret han rebut un cop en un ampli nombre de països europeus durant l’any de pandèmia», alerta l’informe de Civil Liberties Union for Europe. Les llibertats, incloent-hi el dret a reunió i a protesta, s’han retallat en molts casos via decrets i tràmits accelerats, amb escàs control democràtic sobre els governs i restringint la possibilitat de debat en la societat civil, afegeix l’informe. Hongria, Polònia. Bulgària, Romania i Eslovènia van utilitzar la pandèmia per «debilitar encara més els estàndards democràtics» i accelerar l’adopció de lleis controvertides, indica l’informe. Fins al Govern alemany ha retallat els poders dels estats federals per poder imposar directament restriccions. Els tocs de queda, impensables el 2019, s’han normalitzat a 13 països de la UE malgrat el seu qüestionat efecte sanitari, ja que els 14 països de la UE que no els apliquen, com Alemanya, tenen menors índexs de mortalitat per càpita, fins i tot a Suècia, el país més lax. Els tribunals de Bèlgica van declarar el 31 de març «il·legals» les mesures restrictives adoptades pel Govern, perquè no estaven enquadrades en una llei. El Tribunal Constitucional alemany va declarar inconstitucional la prohibició general del dret de reunió i manifestació l’abril del 2020. A Espanya s’han aprovat diversos centenars de regulacions des de l’inici de la pandèmia, que han diluït el marc legal en prescripcions molt complexes i inaccessibles per al ciutadà, assenyalen des de Jutges per a la Democràcia. Intimidar les veus crítiques La pandèmia s’ha aprofitat per intimidar a les veus crítiques i a la premsa. Hongria va adoptar una llei que penalitza amb 5 anys de presó la difusió de notícies falses, sent el Govern el que decidia què és fals, denúncia Reporters sense Fronteres. França va intentar penalitzar la filmació de la violència i els abusos policials. Els processos judicials per silenciar activistes, periodistes i mitjans de comunicació crítics es multipliquen a la UE i arriben fins i tot historiadors (Polònia, Hongria, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Bulgària). Alemanya ha proposat una llei per criminalitzar el maneig de dades filtrades i un altre per permetre als serveis d’intel·ligència piratejar ordinadors i telèfons sense control judicial. A Espanya, la reforma de la llei de telecomunicacions podria permetre al Govern suspendre l’accés a webs i retirar contingut sense ordre judicial. A Romania, la regulació europea de protecció de dades s’utilitza per perseguir webs de notícies crítiques. La credibilitat de la Justícia també ha continuat deteriorant-se a causa de polèmics nomenaments a Espanya, Irlanda, Polònia, Hongria, Bulgària, Romania, República Txeca i Eslovàquia. A Polònia, el Tribunal Constitucional, controlat pel partit ultra governant Llei i Justícia (PiS), acaba de desfer-se del Defensor del Poble, Adam Bodnar, crític amb el Govern, mentre que a Espanya els jutges afins al PP ocupen llocs clau.

Autoritarisme a l’ombra de la Covid

La pandèmia ha implicat un deteriorament de la democràcia en nombrosos països de la UE, ha donat força l’ofensiva per intimidar periodistes i veus crítiques i ha contribuït al deteriorament de la credibilitat de la justícia

El més llegit