De vacances a Netflix

Qui no desitjaria treballar a Netflix, sobretot quan s’assabenti que ni els treballadors ni els seus caps controlen les vacances que prenen els empleats. Cadascú decideix en quin moment necessita un dia, una setmana o un mes de descans. No han de donar explicacions, i la plataforma considera que s’ha beneficiat d’aquesta laxitud. A canvi, perquè res surt gratis, l’empresa acomiada anualment 1 de cada 12 integrants de la seva plantilla, un percentatge de depuració que segurament obliga a replantejar-se la urgència d’agafar-se uns dies de festa. El factòtum de Netflix ha resumit l’esperit de la seva gestió a ‘Aquí no hi ha Regles’. El llibre dispararà de nou les ànsies d’incorporar-se a l’empresa, perquè un dels principis seguits al peu de la lletra per Reed Hastings consisteix a «proposar sous molt per sobre del mercat». Només contracta presumptes estrelles, que no necessiten aprovació per a les seves despeses o desplaçaments. A canvi, que ningú esperi un ambient familiar, la imatge romanticona més grapejada pels gurus del ‘management’ i menyspreada en una plataforma que funciona amb l’esperit d’una plantilla d’esportistes professionals. Els treballadors de Netflix no només tenen el dret, sinó també l’obligació de portar la contrària als seus caps. Quan un dels seus subordinats a la plataforma va oblidar aquesta clàusula i va escollir l’adulació, Hastings el va reprendre recordant-li que «la teva feina no és prendre la decisió que comptarà amb la meva aprovació, no estàs autoritzat a deixar-me estrellar aquesta empresa contra un mur». Un entorn petri, un recordatori que la feina és un luxe perquè sobren empleats i sempre falten espectadors de Netflix, que haurien de cobrar segons s’està demostrant a la ruïna del futbol a estadi buit. I els qui considerin excessiu l’aparcament de «els protocols humans de la cortesia», tenen dret a discrepar, sempre que siguin executius que han disparat la cotització de les seves empreses d’un a 500 euros per acció.

El més llegit