Sospito que vaig veure un programa diferent al que van veure d’altres. Em refereixo a allò de Bosé, és a dir, a allò d’Évole. He deixat passar uns dies per escriure sense enganxar-me els dits. He tornat a l’entrevista un parell de vegades, per confirmar. Segons sembla, allò va ser un massatge a un negacionista, el començament d’una perillosa dispersió de pestilències contrainformatives, l’ensuperbiment d’un imbècil dut a terme per un altre, un model de tot el que no ha de ser el periodisme i, ¡el pitjor!, l’avançament un segon capítol que farà descendir la confiança ja minvada de la ciutadania en les vacunes.
Programa polèmic
Un amic com Évole
El valor més gran de l’entrevista amb Miguel Bosé és la mirada empàtica del periodista sobre qui, d’acord amb la dictadura del tuitariat, només ha de ser tocat amb la burla i el menyspreu

El més llegit
- Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy
- Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Carles III desplega tota la pompa per afalagar Trump