Hauran vist les imatges del nen que, sol i sense empara, va buscar l’auxili d’un policia que patrullava la frontera dels Estats Units. Feia setmanes que aquesta realitat transitava en els mitjans de comunicació i es coneixia que milers de persones estaven en una situació semblant, en la mateixa soledat i el mateix desemparament. Però van ser els pocs segons del vídeo els que van commoure, com si totes les paraules que s’haguessin escrit abans, capaces de descriure el detall més petit, hi cabessin en una escena breu i sense res, que només tenia l’angoixa d’un nen: «Tinc por», deia ell. Així es remouen ara les consciències, a cop de vídeos virals fets com de paper, perquè s’encenguin en una flamarada intensa, contagiosa, de la qual al cap de poc amb prou feines queden les restes.