L’únic futur per als que, com Cuevillas, s’aparten del camí del llacisme, és la purga, no en sentit intestinal sinó polític. Els càrrecs de JuntsxPurgar, o com es digui, viuen permanentment amb la por al cos. Igual que els membres del politburó en temps de Stalin, quan un llacista és cridat a Waterloo, mai sap si és per rebre una carícia al llom i compartir uns musclos amb el pare, o per ser enviat a un gulag, que sabut és que per a un lacista no hi ha pitjor gulag que perdre el càrrec i haver de buscar feina. Dependrà únicament de l’humor amb el qual s’hagi aixecat el Vivales o Tsar Groc.