En un excés de confiança en la versemblança del que descrivia, fa molts anys vaig escriure un conte en què el protagonista rebia envasos de llet que el repartidor deixava a l’entrada del seu apartament. Un crític em va dir que allò era impensable i que només passava a les pel·lícules americanes. I el cert és que en aquella època, hi havia una empresa que repartia llet a domicili, com a les pel·lícules americanes.