He de començar aquesta carta de comiat dient que l’Arcadi ha sigut un mestre atípic per la seva extraordinària capacitat didàctica i la seva generositat. Com gairebé tothom, el vaig conèixer escoltant-lo en una xerrada sobre cooperació i desenvolupament. Jo era estudiant de batxillerat i l’Arcadi, llavors president de Justícia i Pau, va venir a Banyoles a fer una conferència. Que l’Arcadi vingués al meu poble a parlar era un privilegi per a un jove com jo, però per a ell les xerrades eren una activitat que formava part de la seva vida i que va fer incansablement per tota la geografia del país. Fa uns anys em va comentar que durant dècades feia una mitja de 340 xerrades a l’any i que sempre es desplaçava en transport públic. Si tenia disponibilitat ell anava a parlar on el convidessin, i mai volia cobrar per aquesta tasca. Així doncs, no és estrany que avui milers i milers de persones l’hagin escoltat en persona i recordin la seva capacitat d’exposar de forma senzilla i clara les raons per les quals hi ha massa injustícies i per les quals cal lluitar.
Obituari
Arcadi Oliveres: un mestre generós
Arcadi ha sigut una referència per a molts de nosaltres respecte de com ‘estar’ i ‘fer’ en aquest món, però aquest magisteri s’ha fet més patent durant aquestes últimes setmanes
Temes:
El més llegit
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Embús d’escombraries per un canvi en la recollida pneumàtica
- Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes
- Els refugis gastronòmics de la Barcelona més turística