Els prejudicis del cas Rocío Carrasco

Després del documental de Rocío Carrasco he vist com, una vegada més, el masclisme utilitza el cas per negar la violència de gènere. M’ho esperava. Però la meva sorpresa va ser comprovar com frases o valoracions molt semblants venien de feministes que saben quines són les armes que utilitza el masclisme contra les víctimes. He vist la part teòrica i pràctica del feminisme més allunyada que mai i he escoltat barbaritats constants sobre ella carregada de mites masclistes, que puc resumir en aquestes frases. «Ho ha fet a deshora, això ara no es fa». Hem defensat que les dones del #MeToo o les afectades per Plácido Domingo van denunciar quan van poder. Hem alertat que les dones amb més formació o amb més ingressos econòmics triguen més a denunciar. Hem difós que el Tribunal Suprem el 2019 va concloure que el retard en denunciar no suposa una minva en la credibilitat de la víctima. ¿Sabem això i llegeixo feministes dir que el problema de Rocío Carrasco és que va trigar a denunciar? ¿Per a què serveix tot el que hem après? «És que no me la crec perquè va ben vestida i maquillada». Dir això dins del feminisme no és gaire lluny d’aquell jutge que va justificar un abús sexual per portar minifaldilla. I és alimentar el mite masclista sobre què és una bona víctima. Ho vam veure de prop en el cas de ‘La manada’ quan es jutjava que ella no era bona víctima per com s’asseia o perquè sortia amb amigues. El masclisme vol un patró molt concret de víctima que s’ha de trencar, i això comença per canviar la imatge que se n’ofereix en els mitjans de comunicació. Qualsevol víctima pot anar amb vestit de jaqueta, maquillada i pentinada. La mateixa cadena emetia fa temps un programa de dones anònimes víctimes de maltractaments. Totes anaven preparades, com ha de ser, perquè les víctimes no són reconeixibles per la seva roba. «És que és famosa». ¿I? ¿Les persones famoses o conegudes no poden patir violència de gènere? ¿Des de quan això dona immunitat? Ningú ho és, igual que no poden impedir tenir un accident de trànsit o un càncer o un infart. Dir aquesta frase encoratja de nou el mite masclista que hi ha dones que mai poden ser víctimes per la seva situació. Pot patir maltractaments des d’una reina a una dona a l’atur. Ho hauríem de tenir gravat a foc. Perquè llavors aquest pensament no dista tant d’aquell jutge que va dir de Carmina Ordónez que no tenia el perfil de víctima. No només no es va salvar a ella mateixa, sinó que aquest perjudici de la violència de gènere hem vist que queda gravat en els seus fills. Igual que en qualsevol altre cas. Sabem que no hi ha perfil de maltractada o d’agressor. Que no se’ns oblidi. «És que ella no ho fa per contribuir al feminisme». ¿Des de quan una dona que denuncia violència de gènere ho fa pensant en totes? ¿Des de quan una dona ha de ser una Joana d’Arc de la causa feminista? ¿Heu trepitjat una casa d’acollida o parlat amb diverses víctimes? No hi ha un tipus únic de víctima i parlen per salvar-se a si mateixes. I punt. ¿Que això després suma a la causa feminista? Formidable. ¿Que després aquesta dona, que s’ha salvat, no és feminista? Pot ser, perquè ni el feminisme ni les lleis feministes indiquen que si et salves has de seguir dins de la causa per obligació. Segurament ho facis perquè se t’obrirà un nou espai i ho reconeixeràs, però si no ho fas no passa res, perquè el feminisme no posa faltes. ¿Què fem demanant carnets de puresa a les víctimes? Totes aquestes reflexions m’esgarrifaven no ja pel cas de Rocío Carrasco, sinó per si una dona que tingui el seu perfil demani ajuda i es trobi això. La trampa dels prejudicis sobre ella o la cadena no poden ser patent de cors per utilitzar arguments paternalistes i patriarcals en el feminisme que afecten la resta de les víctimes. Em van ensenyar que el del «Jo sí que et crec» no era només per corejar-lo en la manifestació del 8M i pujar la foto o vídeo a Instagram. Les víctimes no mereixen demanar ajuda i trobar-se amb un feminisme que respongui el mateix que respondria el masclisme. És una llàstima. I si hi ha dubtes, almenys, prudència. No per la Rocío, sinó perquè altres dones que vegin aquests prejudicis decideixin no denunciar per evitar aquests judicis sobre si mateixes.

Els prejudicis del cas Rocío Carrasco

Després del documental he vist la part teòrica i pràctica del feminisme més allunyada que mai

El més llegit