Ayuso avisa des del centre

El 1930, el metge Aleksander Lúria encapçala una expedició de psicòlegs soviètics cap a l’Àsia central per estudiar l’impacte de la revolució socialista en els pobladors de l’estepa de Mongòlia. En una de les seves entrevistes, Lúria li pregunta a un pastor en què s’assemblen un corb i un peix. El pastor li respon: «En res». Lúria li explica a continuació que els ossos són bruns perquè s’han de mimetitzar amb l’entorn perquè les seves preses no els detectin i surtin fugint. Si l’os és bru, pot passar desapercebut darrere d’un tronc d’arbre. Pregunta de Lúria: «Al pol Nord tot és blanc perquè està cobert de neu, ¿de quin color creu que són els ossos allà?». Resposta del pastor: «No en tinc ni idea. He d’esperar que vingui un savi que hagi viatjat allà i m’ho expliqui». ¿El pastor és tonto? No. Pot caçar un cavall a llaç, sap sobre doma d’animals molt més que qualsevol prestigiós etòleg; sap d’astronomia, ja que s’orienta en la nit a partir de les estrelles, i és excel·lent en càlcul: compta els seus caps de bestiar a una velocitat impressionant per a l’observador. El pastor, no obstant, no coneix la categorització aristotèlica entre els regnes animal, vegetal i mineral, ja que no ha tingut contacte amb la cultura europea. Per a ell els animals es divideixen entre comestibles o no, entre els que neden, els que corren i els que volen. Per a ell, un corb no té res a veure amb un peix. El tangible i el terrenal El pastor no està particularment inclinat a les operacions de pensament abstracte: ell es mou en el tangible i el terrenal. Equivocar-se en la ruta de pasturatge i endinsar-se en territori desconegut li pot suposar la mort per inanició. Per això, des de petit, no només a ell, sinó al seu pare i al pare del seu pare i així durant segles, li han dit que no pressuposi sobre les terres que no coneix, perquè mai se sap què s’hi pot trobar. Coneixent aquesta anècdota, entenc millor com qualsevol amic català no pot entendre que Isabel Díaz Ayuso hagi d’arrasar a Madrid les pròximes eleccions. El meu amic no viu aquí i no entén les circumstàncies ni el marc mental dels madrilenys. La lògica dels bars Jo visc en un districte on a les eleccions del 2019 va guanyar el PSOE –amb un 26,49% dels vots–, seguit d’Unides Podem, amb un 21,35%. I en el qual hi ha un bar per cada 62 habitants. El bar de sota de casa dona menjar a 27 persones, ja que està obert de dimarts a diumenge, de 10 del matí a 10 de la nit. I l’amo prefereix continuar obert abans que quedar-se a l’espera d’una ajuda. Sap de molts hotelers a Barcelona que ja han tancat malgrat la nova línia d’ajudes a l’hostaleria oberta a Catalunya. L’amo d’un altre bar és un fervent comunista, amb carnet del PCE, i molt pròxim a Unides Podem. De fet, abans que Pablo Iglesias se n’anés a viure Galapagar, era habitual veure’l sopar allà amb els seus col·laboradors. L’amo em revela entre murmuris que votarà Ayuso. No el PP, que quedi clar: Ayuso. Els meus amics catalans allotgen, com gairebé tots els éssers humans, prejudicis cognitius i culturals quede vegades els impedeixen entendre altres grups humans. I és que, com bé diu Daniel Goleman: «No ens adonem del que ens desagrada veure... I tampoc ens adonem que no ens n’adonem».

El més llegit