Des del dia 30 soc Astrazènic. Són dos quarts de tres i la cua per accedir al Casal Montserrat del carrer de Calàbria és considerable. Hi ha temps per anar xerrant amb els més pròxims. Mai havia estat fent fila amb seixantins i resulta agradable, perquè al nexe generacional s’uneix la inquietud per l’astrazènica i la sensació balsàmica de ser vacunat.