Fa 20 anys, entrevistant l’arquitecte Oscar Tusquets, li vaig preguntar quins projectes importants tenia entre mans. I em va contestar, molt seriós, que el principal era «preparar la meva mort». Em va semblar una més de les seves ‘boutades’. Però com m’ha succeït sovint, més tard n’he anat entenent el significat. Ell, que havia projectat de tot en la seva vida, barris, edificis, interiors, mobles, llibres, quadros, exposicions... havia de projectar també la seva mort. Ara acaba de publicar ‘Vivir no es tan divertido, y envejecer, un coñazo’ (Anagrama), on explica de forma entretinguda com li agradaria morir: dignament. Ho fa amb la seva habitual destresa, erudició i desimboltura, «un pamflet rigorós però desenfadat d’un supervivent» trufat de cites afrancesades, des de Montaigne, Foucault, Camus o Lévy fins a arribar, és clar, a Cioran.
Un tabú del nostre temps
Morir tampoc és divertit
Oscar Tusquets publica ‘Vivir no es tan divertido, y envejecer, un coñazo’, on explica de forma entretinguda com li agradaria morir: dignament
icoy35992677 oscar tusquets161022163622 /
Temes:
El més llegit
- Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans
- Esclavitzada per la família i sense ningú que l’escoltés
- Emil Ferris: "Morir pot ser una experiència bonica"
- Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles
- L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa