L’allargament de la pandèmia ha comportat durs peatges. I no només pel terrible cost de vides perdudes, malalts crònics i hospitalitzacions sense fi ni compte, sinó en les pèrdues de renda i ocupació i en l’augment de la pobresa. L’abril del 2020, amb les economies pràcticament tancades, l’FMI anticipava que Espanya veuria caigudes del PIB molt intenses el 2020, tot i que en el context del famós perfil en V: intensa contracció inicial i forta recuperació posterior. A pilota passada, és fàcil comprovar que les seves projeccions incorporaven un optimisme infundat, tot i que també es pot recordar, en descàrrec de l’FMI, que les seves previsions oferien dos escenaris addicionals: el primer, que la pandèmia rebrotés amb força en la segona part del 2020, i, el segon, que després d’aquesta segona onada, en seguís una tercera. En els dos casos, la contracció esperada del PIB es calculava que acabaria sent molt superior a l’inicialment prevista.