El concepte de segona volta fa referència a la segona votació que es produeix en alguns règims polítics amb sistemes electorals majoritaris que exigeixen per a l’elecció de representants o governants l’obtenció de la majoria absoluta dels vots. Aquesta modalitat de vot empeny partits i electors a adoptar un comportament estratègic. En la segona volta els partits es veuen impel·lits a cooperar entre ells per garantir-se suports mentre que els ciutadans han de decidir el seu vot entre un nombre més reduït d’opcions, pel que la possibilitat que un elector pugui votar a favor de la seva primera preferència política no sempre existeix, i en aquest cas, el vot s’acaba decidint en funció de l’opció que l'elector considera menys dolenta. Així quan no tots els electors poden votar en clau d’identitat partidista positiva, que en el sentit clàssic és la que porta a votar a favor del partit pel qual se sent major proximitat, es pot votar en clau d’identitat partidista negativa, és a dir en contra del partit més llunyà i el qual es mai votarien. Aquest tipus de comportament electoral, no obstant això, no sols es dona en sistemes amb segones voltes sinó que ja es va detectar a finals dels anys 90 en alguns països de l’antic bloc comunista i, més recentment, en les democràcies consolidades on les lleialtats partidistes han anat en descens. S’ha comprovat, a més, que aquest increment de la identificació negativa sol anar associat a alts nivells d’insatisfacció amb la democràcia excepte quan el partit que més rebuig genera roman fora del poder.