La sàdica i planificada cocció a foc lent de Pere Aragonès que els cuiners de Puigdemont han preparat a la plaça pública no és només, que també, la venjança per la seva investidura no nascuda del 2017 i per les seves múltiples picabaralles personals. L’última crueltat convergent amb el seu germà petit que aquest, una vegada més, només ha vist venir quan ja era massa tard i l’emboscada era inevitable, és sens dubte la més salvatge i transcendent de totes. Perquè si Junts de sobte ha deixat de tenir pressa i va tan desvergonyidament contra la unitat independentista que fins fa poc reclamava als quatre vents, i si la presidència del Parlament s’ha convertit, per primera vegada i sense que encara hi hagi legislatura, en un descarat contrapoder, és perquè la vella Convergència (la de sempre tot i que amb un altre logo) s’aferra amb dents i ungles a l’últim tros de poder que creu poder tenir.