Parles amb uns i amb els altres i constates que el nivell de divergència és notable. Més que això: és un esvoranc a la paret de l’independentisme i no pas una escletxa que es pot tapar amb una capa de pintura. Recels, rancúnies, llocs comuns que es repeteixen fins al paroxisme, deutes antics, renovades desconfiances. En públic, les batusses semblen una dansa ritual que acabarà en boda; en privat, s’esmolen els ganivets amb la ferotgia de l’enemic més irascible.