«Si acceptéssim que Pablo Iglesias entrés al Govern hauríem de fer llavors dos consells de ministres a la setmana. Un oficial, presencial, amb ell assegut en una cadira i un altre d’oficiós, per xat, per a les qüestions que no ens poguéssim permetre que boicotegi». Aquest comentari va ser repetit i compartit, ja fa molts mesos, per un parell de dirigents rellevants del PSOE davant un grup de periodistes en una trobada informal. En aquest moment es tractava d’argumentar els motius pels quals el PSOE preferia afrontar unes altres eleccions generals que acceptar un pacte amb els morats que impliqués, entre altres coses, donar a Iglesias una vicepresidència. Una condició indispensable per a Podem, recordin, que preferia el no-res a sacrificar el seu líder. ¿Sánchez colze a colze amb Iglesias? El corral monclovita semblava petit per a la convivència de dos galls de lluita cridats a picotejar al mateix terròs electoral.