Una rèplica a Aragonès

Sr. Aragonès: En el seu discurs d’investidura, vostè ha citat figures que disfruten d’un gran reconeixement públic. Referint-se a Salvador Seguí, vostè envia un missatge de proximitat als que se senten hereus de la tradició republicana obrera. Recordant Paco Candel s’adreça als votants amb llaços familiars a la resta d’Espanya i fent seves les teories de Mariana Mazzucato es presenta com algú modernament ‘business-friendly’. Sens dubte han sigut tres picades d’ullet hàbils cap als seguidors dels Comuns, del PSC i de l’ala centrista de Junts. No obstant, l’apropiació dialèctica de figures tan notables és discutible. Als membres d’ERC els agrada reiterar que Salvador Seguí va dir que «nosaltres, els treballadors, no perdríem res amb una Catalunya independent sinó al contrari, guanyaríem molt». Amb això intenten demostrar que l’obrerisme republicà era ‘indepe’. No obstant, passa que, com ha explicat Xavier Domènech, aquesta és una versió ‘fake’ d’un discurs de Seguí i la versió veritable és molt dura contra el catalanisme. ERC va guanyar l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts amb anuncis en què deia que «els immigrants [d’altres parts d’Espanya] hem d’escollir entre la terra dels nostres pares i la dels nostres fills». Al seu recent llibre, Joan Tardà atribueix a ERC la denúncia del dèficit fiscal i que «ningú pot obviar que la fase en què el procés va acumular més forces va coincidir amb les reivindicacions lligades a l’espoli fiscal». ¿S’imagina vostè Paco Candel utilitzant aquests arguments? Aviat farà 10 anys que ERC participa en el Govern de la Generalitat donant el seu recolzament des de fora o formant-ne part. Durant els últims anys, Catalunya ha tingut el menor desenvolupament d’energies renovables de tot Espanya, bàsicament per la lluita interna entre ERC i Junts. ¿És coherent aquest full de serveis amb la revolució verda per la qual advoca Mazzucato? Tothom és lliure de citar qui vulgui, i els altres de matisar-lo afectuosament.

Una rèplica a Aragonès

Tothom és lliure de citar qui vulgui, i els altres de matisar-ho afectuosament

El més llegit