Mentre llegeixo que al món –en diversos llocs, a partir de proclames de signe divers– hi ha cada vegada més manifestacions en contra de les restriccions, passejo per la meva ciutat i ensopego, literalment, amb una concentració pacífica i silenciosa de persones que es posen en fila a la vorera d’un carrer molt transitat del centre. Estàtiques, ensenyen uns cartells escrits a mà, pedestres i malgirbats, en què es pot llegir de tot. Que les farmacèutiques no curen els malalts, sinó que fan enmalatir els sans; que a les escoles els infants han de poder respirar lliures; que la vacuna és un verí; que la pandèmia és una enganyifa; que menjar carn és cometre un assassinat; que ens volen submisos i esclaus.