¿Cap on va l’Estat del benestar?

L’universalisme de la protecció pública pot provocar efectes negatius en un país endeutat com Espanya, perquè pot generar una cultura de rescat, contra l’esforç, i és manifesta la insostenibilitat del seu finançament

Al soroll que generen les interpretacions sobre les causes i efectes de la desigualtat (sí, soroll, ja que l’evidència encara no dona amb claredat el curs de l’acció correctora apropiada), s’afegeix ara la crisi per la pandèmia en els seus vessants de desigualtat socioeconòmica i en salut. Si des de les primeres percepcions anava ja donant pàbul a una proposta de renda universal, ara amb la Covid-19 ha arribat la proposta de llançar ‘diners de l’helicòpter’. La renda garantia de ciutadania genera enormes dubtes, pel que suposa passar del recolzament social sota prova de mitjans a un de garantia indiscriminada, tant per a rics com per a pobres, a canvi d’una –improbable– eliminació d’altres beneficis en espècie, i després fiar-ho tot a una potencial recuperació de les rendes via IRPF.