Restaurants amb bola negra

És coneguda la forta crisi que pateixen els bars i restaurants a causa de les obligades restriccions a les llibertats per combatre el coronavirus. Aquests establiments han estat tancats molt temps i encara avui tenen molt limitada la seva activitat. Ni poden obrir totes les hores ni poden servir sopars. Però a Catalunya hi ha bars i restaurants que no només estan sotmesos a aquestes restriccions, sinó que fins i tot tenen prohibida tota la seva activitat. Són els que el decret del març de la Generalitat defineix com «locals i establiments de restauració integrats a centres, galeries o recintes comercials». Al contrari que la generalitat de restaurants, aquests continuen tancats i barrats. Des del confinament del març del 2020 només han pogut obrir dues setmanes i des de l’octubre estan tancats ininterrompudament. I, clar, aquest tancament total danya seriosament la vida d’aquests restaurants, que han de continuar pagant lloguers, factures de serveis, impostos municipals i estatals i les quotes de Seguretat Social dels seus treballadors. I molts d’ells no poden acollir-se a cap ajuda perquè la seva situació els ha impedit estar al dia de les seves obligacions fiscals. Una restauradora d’èxit en un gran centre comercial barceloní em confessa que la situació és ja insostenible i pot acabar amb molts llocs de feina. A Catalunya hi ha uns 50 centres comercials en els quals treballen uns 400 bars i restaurants amb alguns milers de treballadors que, en gairebé tots els casos, tenen el pic d’activitat de dilluns a divendres. I l’obertura parcial de tots els bars i restaurants ha discriminat i deixat al marge els dels centres comercials. Són «restaurants amb bola negra» com s’autoqualifica un dels més desesperats davant la gairebé segura extinció del seu negoci i el seu mitjà de vida. Tant és així que el Gremi de Restauració de Barcelona ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un recurs contenciós-administratiu sol·licitant l’adopció de mesures cautelaríssimes contra el decret de la Generalitat que prorroga la prohibició total de l’activitat a aquesta categoria de bars i restaurants. El recurs es fonamenta en el tracte discriminatori que pateixen respecte de la majoria dels seus competidors, inclosos els situats en un club esportiu o un mercat municipal. ¿Per què estan penalitzats aquests establiments sense que el decret de la Generalitat justifiqui les raons d’un càstig tan específic? Un restaurant de la Boqueria, o dels molt atractius del remodelat mercat del Ninot, pot obrir amb restriccions, però obrir, mentre que un altre de situat a l’àmplia i emblemàtica Illa-Diagonal ha de continuar sense obrir. Un bar del mercat Galvany pot servir cafès i entrepans amb gairebé total normalitat –la majoria dels mercats tenen poca activitat a la tarda– mentre que el seu homòleg de qualsevol centre comercial català porta ja cinc mesos tancat. I el mateix passa amb els bars i restaurants ubicats en un edifici d’oficines o a qualsevol club esportiu, per exemple el Reial Club de Polo. ¿Quina és la raó –no justificada al decret de la Generalitat– per la qual aquests restaurants tenen «bola negra»? Anem més enllà ¿Per què els bars i restaurants dels centres comercials de Saragossa o Bilbao –per no parlar de Madrid– no pateixen el mateix càstig que els de Catalunya? Volíem creure que la competència de la Generalitat serviria per ajudar els emprenedors. ¿Ja no és així?

Restaurants amb bola negra

Recurs davant el Tribunal Superior de Justícia per la discriminació que pateixen els locals de restauració dels centres comercials

El més llegit