El president de Múrcia, Fernando López Miras, anomena «enemics dels murcians» els dirigents de l’oposició, que al seu torn l’acusen a ell de corrupte i als trànsfugues, de «xoriços». La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, frivolitza i polaritza fins a la nàusea amb el seu lema electoral de «comunisme o llibertat». Pablo Iglesias descendeix del cel del Govern al fang de la campanya per erigir-se en la versió postmoderna del ‘No passaran’. A Catalunya els ultres de l’independentisme –hi ha molts independentistes que, afortunadament, no ho són– segueixen repartint carnets de patriotes o traïdors, segons els bufi el vent. Podria seguir amb la llista, però no val la pena. Una pulsió caïnita s’ha apoderat de la política sense que ningú sembli adonar-se que aquest camí ens porta al precipici. ¿Tota la política? ¡No! Com el llogarret gal d’Astérix, alguns projectes resisteixen per millorar la vida dels ciutadans, no per complicar-la ni encabritar-la. Espanya ja és el cinquè país del món que regula l’eutanàsia amb una llei a la qual podran acollir-se persones que pateixin una malaltia greu i crònica o incurable que els provoqui «un sofriment físic o psíquic constant i intolerable».