Ray Bradbury, en les seves ‘Cròniques marcianes’, va escriure sobre terrícoles arribats a Mart. Abans, i a la inversa, un altre geni de la ciència-ficció va recrear una ràtzia de marcians que visitaven la Terra també amb finalitats colonitzadores: ‘La guerra dels mons’ d’H. G. Wells. Aquest es va inspirar en descobriments astronòmics de finals del segle XIX. I és que Giovanni Schiaparelli, ajudat per moderns telescopis –molt s’havia evolucionat des de les ulleres de llarga vista fabricades pel seu compatriota Galileo Galilei– va observar una complexa xarxa de canals a Mart. Mai va parlar de vida intel·ligent al planeta vermell, però d’altres ho van voler veure així. Per exemple, Percival Lowell. Fascinat per la civilització marciana, va manar construir el seu propi observatori a Arizona. Els canals havien de portar aigua des dels casquets polars de Mart fins a grans metròpolis.