¿Sobreviurà C’s?

Inés Arrimadas es va equivocar amb la moció a Múrcia contra el PP sense tenir ben amarrats els seus diputats. A C’s hi ha mes arribisme del que creia. Però el gran error va ser disparar a Múrcia sense preveure que immediatament Isabel Díaz Ayuso replicaria amb eleccions anticipades a Madrid. No per por, com ara esgrimeix, a una altra moció de censura, sinó perquè piafava d’impaciència per anar a les urnes. Ayuso i Miguel Ángel Rodríguez, antic cap de campanya d’Aznar, estaven farts de C’s i creien (continuen creient) que a unes noves eleccions tindrien majoria absoluta i Ayuso seria la gran estrella de la dreta. L’operació només estava aparcada a falta de l’aval de Pablo Casado que prioritzava la relació del PP amb C’s. A Ayuso tampoc li preocupa no aconseguir la majoria i haver de pactar amb Vox. Com repeteix Aznar, cal tornar a unir tot el que està a la dreta del socialisme. Arrimadas està pagant molt car l’error. El PP està cridant al transfuguisme i rellevants dirigents taronges, com el valencià Toni Cantó i l’exsecretari d’organització Fran Hervías, treballen obertament en aquesta direcció. Hi ha un continu degoteig d’abandonaments. Per això han perdut ja el grup al Senat (al quedar-se amb menys de quatre senadors) i dos diputats del Congrés. En realitat, un, ja que Marta Martín ha entregat l’acta i corre la llista. Però tota la premsa conservadora de Madrid, en un altre temps molt ‘albertista’, radia amb fruïció les desercions i augura que C’s serà escombrat a les eleccions madrilenyes al no aconseguir el 5% dels vots. Si és així, C’s tindrà difícil sobreviure perquè les desercions es multiplicaran: campi qui pugui. Ara bé, ¿poden esfumar-se els 25 diputats de C’s que van votar el 19,5% de madrilenys? ¿Seran tots seduïts per Ayuso? Les enquestes diuen que no és segur. La d’‘El Mundo’, gens alienat amb Arrimadas, i alguna altra –no així la de GAD-3– diuen que C’s està al voltant del 5% i pot mantenir 7 escons. Clar, si C’s es queda sense diputats a la Comunitat, Arrimadas haurà sucumbit als seus errors i a l’atac coordinat del PP i de l’’albertisme’. Però Arrimadas és una supervivent. Al costat d’Edmundo Bal –el nou i molt potent candidat contra Ayuso- ha tingut un paper clau al Congrés després del desastre d’Albert Rivera a les eleccions del novembre del 2019, quan C’s va caure de 57 a 10 diputats. N’hi ha més. C’s va patir una debacle a les eleccions catalanes del febrer al passar de 36 a 6 escons. I, no obstant, al sondeig del CIS del març, C’s és l’únic partit, a part del PSOE, que té més intenció de vot que a les últimes eleccions generals: 9,5% contra 6,8%. És més, a la pregunta sobre el president del Govern preferit, Arrimadas quedava al febrer en tercera posició (8,4% contra el 9% de Pablo Casado) mentre que al març és la segona, darrere de Pedro Sánchez, però per davant de Casado que baixa al 7,8% i és empatat, per primera vegada, per Santiago Abascal. ¿Marcarà la campanya de Madrid el final d’Arrimadas? Potser, però C’s té un nínxol a la classe mitjana de professionals, comerciants i empresaris que mai voten socialista (no volen més pressió fiscal i no els agraden els sindicats), però tampoc se senten còmodes a una dreta frontista i de vicis recurrents. I Arrimadas acaba de votar –contra aquesta dreta– la llei de la mort digna. Val, val, però el soroll els pròxims dies de la dreta política i mediàtica serà eixordador. ¿Podrà el terrabastall liquidar el nínxol?

¿Sobreviurà C’s?

Edmundo Bal, el nou candidat contra Ayuso, haurà d’afrontar el bombardeig del PP, l’’Albertisme’ i la dreta mediàtica

El més llegit