Suma d’irresponsabilitats enmig de la pandèmia

Fa un any que, sense que ningú pogués imaginar-s’ho, fou decretat un estat d’alarma de 15 dies. El confinament domiciliari s'allargà més de tres mesos i encara ens queden uns dos mesos de limitacions en funció de l’evolució de la pandèmia. Les restriccions continuaran, ja que la vacunació no haurà arribat al 70% de la població fins ben entrat l’estiu. Hem viscut, doncs, una etapa molt dura i seguim vivint-la. Hauria estat raonable que les forces polítiques parlamentàries i de govern, a l’Estat i a les comunitats autònomes, deixant de banda les seves discrepàncies, haguessin adoptat àmplies vies de consens per fer front al virus i salvaguardar al màxim la salut i la vida de les persones i, en segon lloc, l’economia, el mercat de treball i la cohesió social. No ha passat. Recordem, només, els vots en contra del PP a l’hora de votar les ampliacions de l’estat d’alarma o la confrontació de les comunitats de Madrid i Catalunya amb l’Estat reclamant el traspàs total de les competències sanitàries per garantir la vida de la gent, quan en el moment que les han tingut la situació ha empitjorat. Hi ha hagut també resultats positius, fruit d’acords parlamentaris, de pactes socials entre el Govern estatal, els sindicats i els empresaris, i de l’aportació europea a la transformació econòmica dels diversos estats en favor del medi ambient i la digitalització. Uns pressupostos nous, expansius i socials a Espanya i a Catalunya han obert expectatives i han facilitat mesures imprescindibles: els ertos, l’ingrés mínim vital, l’actualització de les pensions, l’atribució dels 140.000 milions d’euros procedents d’Europa, els diversos tipus d’ajudes a pimes, comerços, hoteleria, autònoms... També s’han fet eleccions autonòmiques, a l’estiu a Galícia i al País Basc, que no van implicar cap canvi significatiu, i fa un mes a Catalunya, que sí han provocat importants modificacions, encara sense definir. Avui l’esforç polític hauria d’estar concentrat en dos grans objectius: primer, reduir l’impacte de la pandèmia, salvar vides i vacunar ràpidament tota la població i, segon, recuperar l’economia i el mercat de treball, afavorir la cohesió social i garantir la presentació de projectes adequats a la convocatòria europea i a les necessitats i demandes de la nostra societat. Pel que fa al primer, està sent més eficaç el comportament responsable de la majoria de gent que la cooperació institucional i el ritme de vacunació. Pel que fa al segon coneixem algunes mesures defensives i pal·liatives, però no sabem res dels programes europeus ni de línies de futur. Interessos de partit i personals Sí, assistim a una suma inimaginable d’irresponsabilitats partidistes i de curta volada. A Catalunya en lloc d’escurçar els terminis i apostar per obrir nous horitzons i ampliar aliances, s’ha fet just el contrari i la presidenta del Parlament ja ha anunciat la seva voluntat d’erigir-se en un contrapoder del Govern català i d’enfrontar-se a l’Estatut i la Constitució, tot i que tots els diputats han de prometre complir-los. La formació del nou Govern exhaurirà els límits fixats legalment i tot apunta als interessos personals i de partit i no als de Catalunya. A la resta d’Espanya el desgavell és extraordinari: moció de censura a la comunitat i l’Ajuntament de Múrcia per part de Cs i PSOE; decret d’Ayuso a Madrid dissolent l’Assemblea, destituint el vicepresident i consellers de Cs del seu Govern i convocant eleccions per al 4 de maig; el PSOE i Més Madrid presenten una moció de censura cada un contra Ayuso; el PSOE presenta una altra moció de censura contra el president del PP de Castella i Lleó. I si tot això no sembla responsable, la continuació és esperpèntica. A la comunitat murciana es barregen transfuguisme i compra de vots a canvi de càrrecs; a Madrid s’apropien d’un eslògan de Trump i en presumeixen, «Socialisme o llibertat», que passa després a «Comunisme o llibertat», i a Cs les reaccions dels seus dirigents i dels seus afectats demostren que només tenen al cap la seva supervivència. Fa poques hores, l’anunci d’Iglesias de deixar el Govern i enfrontar-se a Ayuso per evitar la victòria de la dreta i delegar en Yolanda Díaz les seves funcions obre més incògnites que certeses. ¿Seria excessiu demanar als líders polítics i els seus assessors que pensin en les necessitats de la ciutadania i deixin de banda actuacions poc responsables que posen en perill la nostra societat enmig d’aquesta pandèmia?

Suma d’irresponsabilitats enmig de la pandèmia

¿Seria excessiu demanar als líders polítics i els seus assessors que pensin en les necessitats de la ciutadania?

El més llegit