Salvador Macip és un científic –¡i alhora un home de lletres! – que ha explicat als nostres lectors, al llarg de tot aquest any, els detalls de la pandèmia de manera nítida i entenedora. Ara publica un breu assaig on preval la immediatesa i la racionalitat. I m’atreviria a dir, també, l’optimisme. És una percepció que plana sobre les seves reflexions, arran de «la primera urgència a la qual hem hagut de fer front tot el planeta junts». Una crisi que, a parer seu, ha tingut un vessant positiu. «Ha destapat», diu, «que no estàvem a punt per encarar-nos a una situació d’aquesta magnitud». Això, que podria ser vist com una obvietat, de fet és l'arrel d'aquell optimisme que deia.