Tinc 54 anys i m’ofereixo voluntari perquè em vacunin amb AstraZeneca avui mateix. Confesso el meu enorme enuig davant la pusil·lanimitat dels governs europeus que han decidit, vençuts per una onada de pànic, suspendre la vacunació amb els vials de la farmacèutica sueca britànica per uns quants casos sospitosos de trombosi davant 17 milions de dosis inoculades. Sense cap evidència de causalitat, Dinamarca va prendre la decisió l’11 de març i en pocs dies s’hi han sumat una quinzena de països. Fins avui ni l’OMS ni l’Agència Europea del Medicament (EMA), que és l’organisme que autoritza les vacunes, han desaconsellat el seu ús. Al contrari, l’EMA ha ratificat que no hi ha cap prova que la d’AstraZeneca hagi causat els trombes, que en els assajos clínics no van aparèixer com a possibles efectes secundaris, i que els beneficis de vacunar superen amb escreix els riscos. No hem d’aplaudir la reacció de vigilància garantista dels governs europeus, perquè no és més que el reflex de la seva falta de coratge i de la nostra decadència al món.