Fa unes setmanes va esclatar la bomba. Els casos d’abusos de poder per part de professors a alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona durant els últims 30 anys. Quan Lluís Pasqual va dimitir després que Andrea Ros, valenta, l’acusés de maltractament psicològic, tots els que ens dediquem al teatre sentíem el mateix comentari «el pròxim a caure serà Ollé». Però allò de Pasqual va passar. I suposo que els que en aquell moment van témer per la seva reputació i els seus llocs de treball es van relaxar. I imagino que van pensar que si ningú va aprofitar el coratge d’Andrea Ros per seguir la seva estela, el tema quedava tancat. Però s’equivocaven. És cert que la cosa no ha sigut immediata. Tres anys és més aviat l’oposat a immediatesa. Però ara, per fi, s’ha obert la capsa de Pandora i, com tots augurem, el primer nom a sortir ha sigut el de Joan Ollé.