La més que probable elecció de Pere Aragonès com a president de la Generalitat ha disparat les especulacions sobre Esquerra Republicana de Catalunya. El més vell dels partits de la Cambra catalana és el que suscita més controvèrsies i dubtes sobre com exercirà el poder. No és estrany. Noranta anys donen per a molt. ¿Quina és l’Esquerra que pot arribar a la presidència de la Generalitat a finals de mes? ¿La de l’avi de la formació, que va viatjar al Moscou dels soviets a la recerca d’armes per emprendre l’aventura de Prats de Molló? ¿La de Josep Tarradellas, capaç de firmar un decret de col·lectivitzacions i d’entendre’s amb Adolfo Suárez per recuperar les institucions de la Generalitat? ¿La del Companys més obrerista, pròxim al ‘Noi del Sucre’, la del que va proclamar la República catalana el 6 d’octubre, o la del que va estar (literalment) en el punt de mira dels sectors independentistes del seu partit, durant la guerra, per no buscar un acord per separat amb Anglaterra? La conclusió és que hi ha hagut tantes Esquerres com voltes ha fet la història de Catalunya. També hi va haver la d’Heribert Barrera, que va entregar la Generalitat a la dreta el 1980 i va tacar el partit amb pronunciaments xenòfobs. ¿Amb quina ens quedem?