M’expliquen que cada 15 de març, el lloc on va ser assassinat Juli Cèsar –anant cap al Coliseu des de Piazza Venezia, a la dreta, a les ruïnes del Fòrum- s’omple de flors en memòria de l’emperador. No crec que respongui a una tradició antiga, sinó que és més aviat la dèria d’uns quants romans desvagats o bromistes. Cèsar, com és sabut i com es va encarregar de recordar Shakespeare, no va fer cas de les indicacions i els avisos que arribaven en forma de cavalls que ploraven al seu pas o de vidents que l’advertien dels idus de març, la festivitat que se celebrava el dia 15 i que des d’aleshores va deixar de ser promesa de bons auguris per convertir-se en símbol de conxorxes de palau amb final dramàtic.