Va ser l’11 de març de l’any passat, a tres quarts d’onze de la nit, acabada la representació de Justícia al Teatre Nacional de Catalunya, quan els llums es van apagar de sobte. Allà es va fer fosc. La notícia que aquella havia sigut l’última funció perquè se suspenien les que encara quedaven pendents durant les tres pròximes setmanes i que, alhora, es tancaven per temps indefinit tots els teatres de Barcelona (de seguida vam saber de l’extensió a Catalunya, Espanya, Europa, el món sencer), ens va deixar commocionats, cecs, incapaços d’orientar-nos en un escenari inexplorat fins aleshores. I així vam entrar, a les palpentes, al negre túnel.
Cultura essencial
El triomf de la raó
Aquí tenim, per estrany que sembli, la singularitat d’Espanya, que va ser el primer país a reobrir, amb les lògiques limitacions, la majoria dels seus teatres
Temes:
El més llegit
- Els Mossos investiguen una baralla entre un home i el coronel Pedro Baños mentre firmava llibres per Sant Jordi
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?
- Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella
- L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista