No hi va haver sorpreses al discurs de la flamant presidenta del Parlament, Laura Borràs. Pur relat processista: no hem fet res de dolent i la repressió de la pèrfida Espanya ha caigut sobre nosaltres. A un costat, l’herència feixista i l’autoritarisme borbònic. A l’altre, l’arcàdia independentista assimilada a una idea única de Catalunya. Per als qui no comparteixen l’anhel sobiranista, ni aigua. Només el menyspreu i la sospita de no ser considerats part d’aquest poble tan invocat. També hi va haver menysteniment cap al seu antecessor, aquell Roger Torrent que al seu primer discurs va apostar per «contribuir a cosir la societat catalana».