Les modes canvien. La meva infància va estar dominada per un món d’herois en el qual destacaven el Guerrero del Antifaz i Superman, tot i que a mi m’agradessin més Sandokan i el Corsari Negre, d’Emilio Salgari. O l’Ivanhoe de Walter Scott. Al ine brillaven el Cid i Ben-Hur en una llarga cadena que arriba fins a Luke Skywalker. Era una època encara dominada per Thomas Carlyle, que pretenia que els grans homes (amb poques dones) determinessin el rumb de la història desdenyant les teories d’inspiració marxista que mantenen que aquest rumb el marquen les forces econòmiques i culturals subjacents.