Dissabte, 6 de febrer. Migdia. Quan surto del súper carregada de bosses, a la vorera del davant s’ha format un grupet de transeünts que miren cap amunt, cap als pisos superiors de l’edifici: un gos ha caigut pel balcó. ¿O s’ha llançat al buit? A l’espera que arribi la Guàrdia Urbana per a l’atestat (o el que sigui), el pobre gos jeu a terra; no es mou ni sembla respirar. Tampoc hi ha rastre de sang. ¿Estaria malalt de tanta reclusió? ¿Se suïciden els gossos? Ja de nit, enganxo a la tele la pel·lícula ‘Anna Karenina’, amb la bellíssima Keira Knightley de protagonista. Molt ben resolt el final: en lloc de mostrar la mort d’Anna —un altre suïcidi— mitjançant un plantejament realista, el director l’ha situat a la tramoia d’un teatre, amb actors immòbils com maniquins, entremesclats amb imatges oníriques, de trens, raïls i mirades de gel. És el judici dels altres el que mata l’heroïna de Tolstoi.