Fukushima, el malson encara no ha acabat

Es van complir 10 anys d’un dels accidents nuclears més greus de la història, al costat del de Txernòbil. Un terratrèmol de magnitud nou –el quart més fort dels registrats– va provocar un tsunami amb onades de fins a 16 metres que van arrasar la costa de Tohoku, on es troba la central nuclear Daiichi. A 240 quilòmetres en línia recta hi ha Tòquio, una megalòpolis de 37 milions d’habitants. Va ser greu, però podia haver sigut molt pitjor. Una dècada després es manté l’empremta de la destrucció, a més de la ferida psicològica a un país marcat per Hiroshima i Nagasaki. L’accident va ser un cop per als defensors de l’ús de l’energia nuclear per a finalitats pacífiques, que insisteixen en les seves virtuts davant el carbó i el petroli. Afirmen que els accidents són pocs i l’energia, neta, a més que s’han aplicat millores en la seguretat i en el maneig dels residus radioactius. És una batalla difícil. El 53% dels japonesos la rebutja, segons un sondeig publicat al febrer. Als 15.900 morts de la suma del triple desastre, terratrèmol, tsunami i accident nuclear, cal sumar els 2.525 que continuen desapareguts. Un terç dels 110.000 evacuats encara no pot tornar a les seves cases. Per desmantellar la central accidentada es necessitaran entre 30 i 40 anys. En una dècada només s’ha aconseguit descontaminar un 15% de la zona zero. El cost total, inclòs el de la descontaminació de la zona exterior afectada, s’eleva a 16,9 bilions de iens, xifra que equival al 15,8% del pressupost d’aquest any. A això caldrà sumar el desmantellament d’altres centrals aturades que no tornaran a l’activitat. Les comunitats pròximes lluiten per impedir la seva reactivació. Desmantellament total irrealitzable Greenpeace assegura que el desmantellament complet de la central nuclear de Fukushima és irrealitzable, i recorda que seguim sense les lliçons apreses. L’organització acusa els propietaris de centrals nuclears de dedicar més esforç a esquivar els reguladors que a millorar les seves instal·lacions. L’espanyola d’Almaraz és una de les assenyalades. Hi ha 443 reactors nuclears operatius al món, i uns altres 50 en construcció, segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), que vigila el seu ús pacífic. Els EUA són els que tenen més reactors (94); França, el que genera més electricitat d’origen nuclear, un 70,6%, a través dels seus 56 reactors actius. Espanya en té set que produeixen un 21,4% de l’electricitat consumida. Els defensors d’aquest tipus d’energia recorden que la gent vol tenir llum i no pregunten pel seu origen. Espanya és el tercer país europeu amb la llum més cara. L’energia atòmica té també un ús militar. Hi ha nou països amb armes nuclears: EUA, Rússia, Xina, França, Regne Unit (els que tenen seient fix i dret de veto al Consell de Seguretat de l’ONU), a més de l’Índia, el Pakistan, Corea del Nord i Israel. Posseeixen 13.500 caps nuclears. Un 90%, estan a mans nord-americanes i russes. D’aquests, només 9.500 estan en actiu, segons dades d’Arms Control Association. L’Iran i l’Aràbia Saudita, enemics tan enverinats com l’Índia i el Pakistan, miren d’incorporar-se al club. Per disposar d’aquest tipus d’armes i presumir-ne (ho fan tots menys Israel) van ser necessàries desenes d’assajos, subterranis en el cas dels EUA, o a les colònies. França va utilitzar durant 30 anys l’atol de Mururoa, a la Polinèsia francesa. Una investigació de Science & Global Security, Interprt i Disclose revela que 110.000 persones es van veure afectades per la radioactivitat. La informació neix de l’estudi de 2.000 documents fets públics pels militars francesos. Es refereix al període entre 1966 i 1974. La radiació real a què van ser exposats els habitants d’aquests atols va ser 10 vegades superior a l’estimat per la Comissió (francesa) de l’Energia Atòmica. El diari britànic ‘The Guardian’, que va donar publicitat a l’informe, indica que només 63 civils polinesis han rebut algun tipus de compensació. S’acaba d’obrir la porta a noves demandes. Les efemèrides serveixen per omplir minuts i pàgines, escriure llibres i llançar sèries de televisió. Formen part de l’espectacle. També representen una oportunitat per reflexionar i prendre decisions que evitin noves catàstrofes. Continuem asseguts sobre la pandèmia després d’un any d’aturada econòmica. Es pot anticipar sense por d’equivocar-nos que no hi haurà aprenentatge. Quan s’aixequi la veda això semblarà el primer minut de rebaixes en un gran magatzem. Fins que el planeta aguanti.

El més llegit