Pompa, disgust i circumstància

Tot el que les monarquies tenen d’anacròniques i reprovables quan no són exemplars, ho han tingut de fascinants i seductores per a la fantasia popular. I per sobre de totes, la britànica. No en va, és l’única a la qual el rei Faruk d’Egipte va augurar supervivència quan, camí de l’exili, va reduir la resta als reis de la baralla. Mentrestant, la titular del tron d’Anglaterra veu desfilar els seus primers ministres, fins a 14, i ha rebut molts altres presidents dels aliats Estats Units. Impertorbable aparent, avui se sent entristida i preocupada. Un dels seus nets li ha donat un disgust. Pasta de paper cuixé i escàndol de premsa groga, atractiu per a Hollywood i presa de programes del cor i altres vísceres, èxit per a Netflix i desig de la resta de plataformes, mina per a humoristes i maledicció de les xarxes socials, el clan encapçalat per Elisabet II no desisteix en el seu afany de ser el centre d’atenció mundial a desgrat seu. I ara, 25 anys després de la polèmica i reveladora entrevista de Diana Spencer a la BBC, el seu fill menor les emprèn contra Buckingham Palace a través de la CBS. Les confessions d’Enric i la seva dona, Meghan Markle, van sumant milions d’espectadors acumulant les audiències dels dos costats de l’Atlàntic, a l’espera d’altres emissions en altres països com la d’aquesta tarda a Antena 3 i La Sexta. Però és que, a més, han tornat a dividir els britànics, necessitats de prendre partit per una de les parts, i fan reverberar el ressò d’aquell ‘annus horribilis’ que va lamentar la inspiradora de ‘The Crown’ fa gairebé tres dècades. Bulímiques i suïcides I allà on Lady Di lamentava que tres en un matrimoni eren multitud, ara la seva nora ho fa pels feridors comentaris a causa del color de la seva pell. I si a la dona del príncep Carles els problemes anímics i emocionals li van fer patir bulímia, a la del seu fill Enric li van promoure idees de suïcidi. El culebró segueix i la continuació de la sèrie promet. Als guionistes no els falta material. Fins i tot per relacionar passat i present de l’actriu, avui duquessa de Sussex, podrien recórrer a alguns dels sucosos diàlegs que Rachel mantenia amb Mike a la sèrie ‘Suits’. Per exemple, observat des de la distància californiana el seu ingrés a les elits aristocràtiques londinenques, recuperant la mateixa frase que solta al seu acabat de conèixer company de bufet: «Ara que ja has flirtejat amb mi ja et puc dir que no m’interesses». Lluís Foix i Carnicé (Rocafort de Vallbona, 1943) acaba de publicar ‘Una mirada anglesa’ (Columna). Una evocació del Regne Unit en els seus set anys com a corresponsal que li van permetre viatjar per tot el món anglosaxó. Una sèrie de capítols entre evocadors i pedagògics, divulgatius i nostàlgics, d’una societat que critica la seva reialesa amb la mateixa insistència amb què la idolatra. Forma part del seu paisatge. Com William Shakespeare i Agatha Christie, la lenta decadència i el Big Ben. I la preserva com un element més de les moltes coses que manté per tradició. Això la converteix en una societat conservadora perquè, com diu Lluís, té molt a conservar. La crisi provocada per Enric i Meghan no és al llibre però sí els antecedents que presagiaven la tempesta. La pompa i circumstància que es disgusta amb els qui no s’hi adapten.

El clan encapçalat per Elisabet II no desisteix en el seu afany de ser el centre d’atenció mundial, a desgrat seu

El més llegit