Veient els esdeveniments extravagants que es van convertint en normals en la política espanyola, els seus inversemblants girs de guió i aquesta interminable successió de ‘cliffhangers’ a què ens veiem sotmesos, sembla legítim preguntar-se si som davant l’obra de gegants que algun dia seran llegenda en bufets i consultores, o davant una apoteosi del cunyadisme que ja dura massa. ¿Les coses tan estranyes que ens passen succeeixen perquè algú les ha imaginat i ha depurat els seus impactes amb finor de l’estrateg o només conformen una successió de rebequeries i ocurrències guiades per la mateixa lògica de les disputes als menjars familiars? Espanya ¿és el país del món amb més Maquiavels per habitant o el paradís del cunyat demanant-te que li aguantis el cubata abans d’anticipar les eleccions?