Guerra entre Cs i PP

Idus de març a la dreta

L’estrany no és que ara Cs pacti amb els socialistes, sinó que el 2019 Albert Rivera imposés que els únics acords nacionals, autonòmics i municipals fossin amb el PP sense repudiar els recolzaments de Vox

Els idus de març ja han arribat, tot i que és aviat per saber si es carregaran Inés Arrimadas, Pablo Casado o potser tots dos. El que intenta la líder taronja amb la doble moció de censura a Múrcia (regional i local) contra el PP, en aliança amb el PSOE i Podem, és tornar a situar a la seva formació al centre, capaç de governar també amb l’esquerra. Es tracta d’una jugada en temps de descompte, però imprescindible per intentar salvar el futur de Ciutadans. L’estrany no és que ara pacti amb els socialistes, sinó que el 2019 Albert Rivera imposés que els únics acords nacionals, autonòmics i municipals fossin amb el PP sense repudiar els recolzaments de Vox per completar majories. L’exdiputat Toni Roldán, figura prometedora que va abandonar la formació taronja després de la deriva dretana de Rivera, va escriure a Twitter poques hores després: «M’alegra veure que vol ser un partit útil per ancorar Espanya al centre [...]; l’estrany era que, després de 25 anys de govern del PP a Múrcia (¡¡més que Pujol!!), Cs no hagués sigut garantia de canvi abans» .