Afirmen els terapeutes que cap pacient encara bé la rehabilitació sense haver assumit prèviament la seva ‘realitat’. Amb permís per a aquesta basta analogia respecte al moment polític català, es pot deduir fins a quin punt les forces anomenades ‘constitucionalistes’ es troben instal·lades en un escenari absolutament improductiu. Confortable, per descomptat, perquè caminen ben protegits entre els cotons dels arguments compartits amb l’independentisme d’arrel republicana, que remarquen la necessitat d’encertar-la en les respostes a la reconstrucció de la Catalunya postpandèmica. Mesures, d’altra banda, d’aplicació urgent, que no es limitin a esquivar el temporal conjuntural i garanteixin la sostenibilitat del model econòmic i social.