La presència aquest 8-M de Pedro Sánchez en el Ministeri d’Igualtat, acompanyant el seu titular, la podemista Irene Montero, tenia per objectiu transmetre una imatge d’unitat del Govern en la celebració institucional del Dia de la Dona. No era un intent va, perquè els mesos previs han estat quallats d’agres enfrontaments per la diferent manera que socialistes i podemistes tenen d’aproximar-se a algunes polítiques feministes i per la lluita entre els dos partits per l’hegemonia d’aquest moviment. Unes dissensions que projecten a la societat una idea penosa de la coalició. La mateixa imatge lamentable que transmeten els dos partits amb discrepàncies públiques sobre la forma d’Estat, el debat sobre si és o no plena la democràcia espanyola o disputes sobre els lloguers. Però en aquest cas, es tracta d’unes polítiques, les feministes, que són al frontispici del Govern de coalició progressista, que a més té entre els seus objectius que les accions igualitàries impregnin totes les seves activitats.