Aquests dies, les xarxes, que són com un enorme calaix on es recullen les afliccions del personal, estan repletes de missatges que evoquen les últimes vegades. L’última vegada que vaig anar a un camp de futbol, l’última vegada que vaig poder ballar en un concert, l’última vegada que et vaig abraçar, l’última vegada que vaig poder parlar amb tu sense mascareta, l’última vegada que vam muntar un sopar amb els amics. En aquests dies d’aniversari de tot el que va succeir després tenim tendència a pensar en la frontera que estàvem a punt de travessar i que ni tan sols intuíem com una barrera que ens impediria tantes coses. D’allà surt la importància que donem als últims moments. De la ignorància de saber que realment van ser els últims.