Fa unes setmanes els parlava de Frank Sinatra sobrevolant, amb voluntat profètica, les quatre cantonades del meu llit amb la seva cançó ‘The best is yet to come’ (’El millor està per arribar’). Agraïa, llavors, a l’amic Sinatra, la seva injecció d’optimisme matiner. Avui he d’agrair a Barbra Streisand que dissabte passat, en la gala dels Goya (¡magnífica gala, sòbria, justa, pròxima, serena!) aprofundís en l’optimisme, tot i passar-se de gambada. La Streisand va cantar, convençuda i convincent, un fragment de ’Happy days are here again’, la lletra de la qual ve a dir que la felicitat ha tornat per fi, o, amb traducció més exacta, que els dies feliços ja són aquí de nou. A continuació, la joveníssima Aitana (elegant, exquisida, estil de ‘female crooner’ mai abans vist en ella) va recollir el testimoni i va portar la cançó fins al final. Va ser un instant màgic. Per un moment va semblar que ja no hi havia pandèmia. Totes dues, Barbra i Aitana, van aconseguir transportar-nos a un futur llargament desitjat. I alguns de nosaltres, ingenus, jo el primer, vam caure en la trampa.