Feminisme pendent

El feminisme serveix si soluciona els problemes que moltes dones han d’afrontar. I si no s’aconsegueix, perdem totes. D’una banda, perquè llavors aquestes dones més afectades mai identificaran que allà hi ha els seus drets, que el feminisme és l’única via per aconseguir-ne de nous o demanar l’aplicació dels que ja són a la llei. Per una altra, perquè serveix de carta perquè partits d’ultradreta insisteixin en les seves campanyes de desprestigi contra el mateix moviment. He conegut aquest any dones que anaven sovint al banc d’aliments. La seva preocupació immediata era pensar què posar a taula aquell dia, almenys, per a les seves filles o fills; o trobar una feina perquè ara són a la cua de l’atur. Les que ja estaven en una situació delicada, han vist que han empitjorat encara més. I cap notava (i així m’ho traslladaven) que estaven sent escoltades ni ajudades. Els terres enganxosos ja hi eren abans, però ara el que s’amagava més sota l’alfombra ha sortit a la superfície. Els que deien que la igualtat ja existia, amb la pandèmia de la Covid-19 han descobert, com si fossin noves, algunes violències contra les dones. No ho són. Una altra cosa és que no els donessin rellevància, però el feminisme i les dones que les patien sempre en van parlar. Però no les escolteu. Ara aquestes persones insisteixen que aquesta situació no és per un sistema que subordina les dones, sinó per una «casualitat». Als que sostenen aquesta teoria caldrà recordar-los les xifres. No és casualitat que dels quatre milions de persones a l’atur, la majoria (la diferència és de més de 600.000 persones) siguin dones. Tampoc que elles acumulin la majoria dels contractes temporals, que una de cada quatre hagi renunciat a tot o una part del seu treball per cuidar, que les treballadores de la llar internes s’hagin vist confinades i sense drets, que més del 75% de les persones que cuiden dependents siguin dones, o que hagi augmentat el risc de pobresa de les famílies monoparentals, la majoria encapçalades per mares solteres. No és casualitat que les més oblidades, les prostituïdes sotmeses a explotació sexual, siguin dones, que a la majoria de les agressions sexuals (grupals o no) les víctimes siguin dones i menors, o que els símptomes d’ansietat, angoixa o depressió hagin sigut majoritaris en nosaltres, les dones. No és casualitat que el grup que més ha augmentat com a persones sense llar durant la pandèmia siguin dones, entre els quals, víctimes de violència de gènere, segons Càritas; amb el perill afegit que estan més exposades a agressions sexuals al carrer. Com tampoc ho va ser que les trucades al 016 augmentessin un 60% l’abril del 2020, ni que les consultes ‘online’ augmentessin més d’un 200%. La pandèmia ha empitjorat les xifres, que és empitjorar les condicions de la seva vida. Si ets una de les últimes peces de la baula, quan ve una crisi, ets la primera a caure. Perquè el sistema no està pensat per a nosaltres les dones i perquè la nostra societat no és feminista. I les conseqüències són molt dures: seguir en relacions de maltractament perquè no hi ha diners per afrontar un divorci ni es pot trencar la dependència econòmica, empitjorar la salut física i mental, la bretxa salarial en augment amb la pèrdua que comporta per les futures pensions, menys creixement professional, rebutjar la maternitat o alentir l’avenç dels drets de les dones i nenes. No només aquí, sinó a tot el món, on moltes han deixat de tenir accés a l’educació i han augmentat els matrimonis forçosos de les menors. Això no és casualitat, és sistèmic. Això no és el problema d’una minoria. Les dones som la meitat de la població. I no només mereixen sostre i menjar, també mereixen les roses. Viure, en una paraula. Fa dies parlava amb Itziar Prats, la mare de Castelló amb una exparella que va assassinar les seves dues filles el 2018. Amb el seu projecte ‘El batec de les papallones’ intenta fomentar la igualtat. Em confessava que nota el recolzament de la gent, però no tant canvis reals, que «són molt lents». I té raó. Massa lents per al dia a dia que cal afrontar. Totes aquestes xifres tenen una explicació: que el feminisme continua pendent. I que la seva aplicació és urgent.

Feminisme pendent

La pandèmia ha empitjorat les condicions de vida de les dones, perquè si ets una de les últimes peces de la baula, quan ve una crisi, ets la primera a caure

El més llegit