L’empresariat català ha necessitat una dècada per donar la veu d’alarma. Una dècada: es diu ràpid, però es pren el seu temps. No han faltat motius durant aquest període perquè la patronal fes sentir la seva veu. Primer, uns anys d’imprudència. Després, uns altres d’irresponsabilitat i desvari. Finalment, uns altres més de paràlisi. Però en aquest temps només hi havia silenci, quan no aquesta voluble indolència patrícia que, per exemple, va permetre al lumpen empresariat de Waterloo aconseguir el pont de comandament de la Cambra de Comerç.