Una de les moltes manifestacions que han tingut lloc els últims dies a Barcelona anava encapçalada per una pancarta que resava Lluitar, crear poder popular. I després els manifestants o altres semblants ens van obsequiar amb una altra nit de salvatgisme contra el mobiliari urbà, botigues i comissaries, fins a l’incendi d’un vehicle policial amb un agent dins, sense que serveixin d’excusa ni les vomitades verbals de Hasél ni que la crisi econòmica s’encebi especialment en els joves. Si aquests energúmens aconseguissin crear aquest «poder popular» caldria fer les maletes. Amb l’agreujant que les autoritats, que des de fa anys no governen a Catalunya, es mostren comprensives amb els revoltosos i no donen el suport que mereixen a uns Mossos tan moderats que tenen més ferits entre les seves files que entre els busca-raons, molt pocs dels quals són detinguts. En aquesta ‘comprensió’, els polítics catalans no són originals, ja que segueixen l’exemple que des de Madrid els donen els dos Pablos, Iglesias i Echenique.