Es deia Jon Manteca. Durant les protestes estudiantils del gener del 1987 que van prendre els carrers del centre de Madrid, primer, i d’algunes capitals de la resta del país, el personatge es va fer enormement popular. Rodamon punk, captaire, mancat d’una cama i víctima de les seqüeles cerebrals que es va produir als 16 anys al caure des d’una torre d’alta tensió després de patir una descàrrega que li va provocar l’amputació de l’extremitat, Manteca va saltar a les primeres pàgines per enfilar-se als fanals i als lluminosos del metro del Banc d’Espanya, que destrossava a cops de muleta. Allò era digne de veure per la insòlita facilitat del tipus per aixecar-se a qualsevol lloc. Cent mil manifestants als peus de la Cibeles, la policia repartint ‘calor negra’ i aquell home fent miques el cartell del banc central espanyol, símbol de l’ostentació del poder financer i del cor econòmic de l’Estat.