Contra el desgovern

En els últims anys, massa vegades, l’empresariat català no ha sabut fer sentir la seva veu –els seus legítims interessos i els seus punts de vista– tant davant el poder polític català com davant els governs de Madrid. Part de la paràlisi dels últims anys –especialment des que Artur Mas va abandonar el pragmatisme proverbial de Pujol i de CDC– es deu també al fet que l’empresariat no ha sabut reaccionar amb prou energia. Ni davant la deriva cap enlloc per la qual va passar la Generalitat ni davant la ceguesa i incompetència del Govern de la dreta espanyola. Per això l’acte d’aquest dijous, liderat per l’activisme de Sánchez Llibre, la cooperació entre Foment i Pimec i el recolzament de 300 entitats del món empresarial és molt rellevant. No és només una reacció després dels greus i tristos successos dels últims dies, sinó que el seu manifest exposa les grans línies de les aspiracions dels agents econòmics que –al costat dels sindicats– són essencials a tots els països que intenten afrontar amb responsabilitat el seu futur econòmic i la seva cohesió social. I convé destacar la presència de Femcat, ‘lobby’ de l’empresariat nacionalista, i fins i tot a última hora de la Cambra, tot i que aquesta entitat, pròxima a l’ANC, no va subscriure el document. El missatge de l’empresariat és un crit d’alarma contra el desgovern dels últims temps que es concreta en dues o tres demandes molt explícites. La immediata és que la pau ciutadana i la tolerància zero amb la violència i el vandalisme són condicions sine qua non per a les inversions industrials, la recuperació de la indústria turística –que ara es palpa la importància que té– i la imatge de Catalunya com a país solvent. Això porta a exigir un recolzament clar del Govern als Mossos en la seva tasca –no sempre còmoda– de garantir l’ordre públic. El segon missatge és que és urgent la formació d’un Executiu coherent, fort i eficient que prioritzi la recuperació econòmica. Que Catalunya creixi no només menys que Madrid sinó també per sota de la mitjana espanyola, com ha passat els últims anys, és un senyal d’alerta: alguna cosa està fallant en un país que va ser –i ha de continuar sent– el motor econòmic d’Espanya. I els empresaris acaben afirmant, sense entrar en detalls que no els corresponen, que seria molt convenient tant un consens polític ampli –la superació dels blocs dels últims anys– com la seguretat jurídica. Sense seguretat jurídica, és a dir, sense el respecte a la llei –que pot ser legalment modificada–, la vida política i l’activitat econòmica estan perjudicades d’origen. Els dos principals partits en les últimes eleccions polítiques –curiosament ERC a les espanyoles i el PSC a les catalanes– han de treure les seves conclusions. No escoltar –que no és acatar– aquestes inquietuds seria irresponsable. I sorprèn que sigui Jéssica Albiach, la candidata dels comuns, partit gens business friendly, la que més advoca per un difícil pacte transversal que afavoriria els consensos reclamats. Més estrany és el que passa a JxCat, el tercer partit que, els agradi o no, ve de l’antiga i pragmàtica CDC, i que ha guanyat les eleccions als districtes més acomodats de Barcelona. Mentre el conseller Sàmper –tard– ha expressat el seu suport als Mossos, la seva dinàmica candidata Laura Borràs ha anat a la presó de Lleida a visitar el raper Hasél i l’ha qualificat com a «pres polític». Difícil d’entendre. Hasél –que jo sàpiga– no és com Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn.

Contra el desgovern

L’empresariat unit reclama donar suport als Mossos i un Govern eficaç que prioritzi la recuperació econòmica

El més llegit