La Universitat de Loughborough (Regne Unit), a través del GaWC (Xarxa d’Investigadors de Ciutats Globals), genera des de fa dècades un rànquing de les ciutats en el circuit de l’economia global. Les divideix en tres grans grups, Alpha, Beta i Gamma, amb algunes subdivisions a l’interior. A dalt del tot figuren Nova York i Londres, seguits d’una llista de 50 urbs que connecten les grans regions del planeta amb l’economia mundial. Madrid es troba des de fa molt entre les primeres 25 d’aquest rànquing Alfa, mentre que Barcelona, que també figurava (tot i que bastant per darrere de la capital espanyola), ha caigut el 2020 a la categoria Beta, és a dir, en la llista de metròpolis de mida mitjana. I ha sigut avançada per ciutats com Praga, Dublín i Lisboa. Més enllà d’aquest rànquing, el cert és que fa més d’una dècada que Barcelona va a pitjor, sense model ni projecte. Ha deixat de ser un referent de modernitat i ha tornat una ciutat més provinciana.